La indústria pirotècnica reusenca (s. XVII–XX)

Per motius tècnics i personals hem endarrerit la presentació de la nostra recerca sobre la indústria pirotècnica a Reus. L'activitat tindra lloc el dilluns 5 d'octubre, a les 7 de la tarda, al nostre local (Tv.  c/Nou de St Josep, 10)

Les manifestacions festives de foc i pirotècnia constitueixen una de les línies de recerca permanents de l'associació. En són resultat la publicació d'estudis sobre el ball de diables de Reus, o sobre la seva indumentària per a l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. També la col·laboració amb el Museus de Reus i l'Etnològic de Barcelona en l'exposició itinerant «Pirotècnia de festa» o en «La festa sota el foc» al Museu de Reus. Amb l'objectiu de continuar amb aquest línia ens proposem aprofundir en el coneixement de la indústria pirotècnica, una activitat prou significativa a Reus, entre els segles XVII i XX.

Aquest treball contempla tant l'ús de fonts documentals com entrevistes a persones vinculades a les últimes empreses existents a la ciutat, que van finalitzar la seva activitat productiva al darrer quart del segle XX.

La ciutat de Reus compta amb una llarga tradició d'obradors i d'indústries de fabricació de focs d'artifici, que es fa notar tant en la preparació de grans castells de foc com en l'ús habitual de la pirotècnia en tota mena de festes populars.

Al segle XVII, els espectacles pirotècnics ja esdevenen un dels grans atractius de les solemnitats festives reusenques i trobem referències a pirotècnics locals —coeters— com a encarregats dels focs. Des d'aleshores, la Tronada és un dels referents de la nostra festa i el 1683 ens consten tres nits de focs pirotècnics amb motiu del trasllat de la imatge de la Mare de Déu de Misericòrdia al seu santuari. No menys espectaculars són els grans castells de focs del segle XVIII, com els descrits el 1728 o el 1733 en festes dedicades a sant Joan de la Creu o a sant Bernat Calbó. Des de finals d'aquell segle, el Ball de Diables participa regularment a les grans solemnitats.

Al segle XIX la ciutat compta amb fàbriques pirotècniques amb una producció àmplia i cada cop més industrialitzada, que munten espectacles i comercialitzen els seus productes arreu de l'Estat, i petits obradors que treballen per a les grans empreses o abasteixen el consum local.

La recerca, en curs, coordinada per Salvador Palomar, amb la participació d'Emma Franco (audiovisual), Martí Inglada, Montsant Palomar (documentalista) i Ferran Sugranyes, alhora que contribuir al coneixement d'aquesta activitat i la seva importància a la ciutat, vol potenciar el paper del centre de documentació de Carrutxa com a entitat especialitzada en les manifestacions festives de foc.