La celebració de la diada del llibre, el 23 d’abril, és un bon motiu per repassar les publicacions dels darrers mesos, si més no, des de l’últim 23 d’abril. En aquest cas, dels llibres que ens impliquen com a associació. Encara més, després d’un any com el 2020, excepcional per la situació derivada d'una pandèmia que encara continua.

La publicació, al juny de 2020, de Resistir les epidèmies al Camp i al Priorat (segles XIV-XVI), de Montserrat Flores Juanpere sorgeix de la necessitat de donar resposta a una necessitat de coneixement, sovint formulada en consultes al nostre centre de documentació, sobre les epidèmies en el passat. També cal recordar que, just abans de començar el confinament, es va presentar el llibre de Joaquim M. Masdeu Guitert, Els aplecs de Paretdelgada 1959-1964. Resistència cívica i cultural en el redreçament del país. 

D’altra banda, cal comptar amb els llibres que no ha editat l’associació però que reflecteixen el nostre treball de recerca. En seria exemple la participació de Salvador Palomar al primer congrés de la Jota, recollida a Elena Espuny Arasa (coor.) La jota als territoris de parla catalana  o, de la mateixa editorial, Les simbologies i els rituals al voltant del foc,

Una de les línies de treball  de l’entitat que ha rebut una nova embranzida en les últimes setmanes ha estat la de memòria històrica. En aquest sentit, hem d’esmentar la publicació de l’opuscle Senyals de guerra a Montsant, en col·laboració amb el Parc Natural, que cal situar en l’objectiu d’explicar la guerra des de l’òptica de les vivències de la població no combatent, en una excepcional quotidianitat, una idea ben present en el treball que hem fet sobre els bombardeigs que va patir la ciutat de Reus entre 1937 i 1939.

En les últimes setmanes hem aplegat documents i testimonis sobre persones que van exercir responsabilitats en el consell municipal reusenc durant la Guerra Civil, hem continuat treballant sobre la cultura en tempos de guerra i hem començat a treballar el període immediat a la fi dels combats, amb la repressió i l’exili de moltes persones vinculades a la causa republicana, però també des de la perspectiva d’una vida diària marcada per la penúria de bona part de la població, el retrocés tecnològic o el control ideològic, en un intent de dibuixar una etnografia de la vida quotidiana, al Camp o el Priorat, a la dècada de 1940.

Us convidem a participar en el grup de treball sobre memòria històrica, en la recerca o aportant propostes, adreçant-vos per correu electrònic a l’associació. En aquest moment, bona part de la nostra feina es coordina de forma telemàtica.

Jornada d'estudi sobre els pobles abandonats

Des de l'Institut Ramon Muntaner s'ha impulsat un projecte sobre els pobles abandonats, una herència universal per al coneixement i desenvolupament del territori. 

El projecte se centra en tots aquells pobles que han patit un procés d'abandonament del seu territori i que s'ha traduït en diferents situacions com ara el despoblament, el semidespoblament, l'abandonament definitiu o la reocupació, entre d'altres. 

Des de Carrutxa, ens hi hem sumat aportant un estudi centrar en els pobles abandonats del Baix Camp i el Priorat donant com a resultat una jornada virtual titulada Els pobles abandonats. Els paisatges oblidats del Baix Camp i el Priorat, que es durà a terme els dies 27 de març i 10 d'abril a través del canal de YouTube de l'entitat. 

Aquelles persones interessades a visualitzar les diferents aportacions, ho podran fer a través del canal de Youtube de l'entitat els dos dies esmentats a partir de les 11.30 h: 

https://www.youtube.com/channel/UCX8yEG6jw9v7ggPAqRK5BJg

I, en acabar, es podran connectar en una reunió a través de Zoom per tal d'expressar precs i preguntes als conferenciants. L'enllaç d'aquesta reunió es podrà trobar properament a tots els canals de comunicació de l'entitat: Facebook, Twitter i Instagram. 

Aquí en deixem el programa: 

27 de març 

11.30 h - Presentació de la jornada d'estudi a càrrec de Raquel Ferret. 

12 h - Una aproximació a l'inventari de pobles abandonats del Baix Camp i el Priorat a càrrec de Judit Gamundi. 

12.30 h Viure a la Mussara: com era possible i quan va deixar de ser-ho a càrrec de Montserrat Flores i Laura Poblet. 

13 h - Sessió de precs i preguntes. 

10 d'abril

11.30 h - Presentació de la jornada d'estudi a càrrec de Raquel Ferret. 

12 h Albarca: el poble reinventat a càrrec de Salvador Palomar. 

12.30 h Despoblament i nova ruralitat al Priorat: una aproximació des de l'antropologia a càrrec de Montserrat Solà. 

13 h - Sessió de precs i preguntes. 

La pandèmia ens ha fet força mal, més enllà de l’economia. Carrutxa és una entitat que funciona  a partir d’un nucli de persones més implicades, però sempre comptant amb una bona colla de col·laboracions –persones que són Carrutxa quan hi ha activitats a fer que els hi interessen– i també una xarxa de contactes a diferents poblacions.

Sense poder fer activitats presencials, recerques de camp, entrevistes ni seguiment de festes... a cop de reunions, xerrades i jornades virtuals, ens hem anat apagant. Mentrestant, el nivell de peticions i consultes al centre de documentació no ha baixat tant. Molta feina i poques persones en el dia a dia.

Hem començat l'any 2021, a cop d'activitats digitals com xerrades sobre les festes d'hivern, participació de diferents membres de l'entitat en el Taller sobre Patrimoni Immaterial, coordinat per Raquel Ferret, que ha organitzat la Bibliteca Pública de Tarragona. Poques de presencials, com la col·laboració en la jornada que el 16 de gener es va fer a la plaça del barri d'Horts de Miró, organitzada pel Casal Despertaferro i altres entitats, reivindicant la memòria històrica. Es va pintar un gran mural que abastava des de la Guerra Civil, els bombardeigs, l'exili, fins a la repressió i l'assassinat de Cipriano Martos.

De cara als propers mesos, hem estructurat la feina en un seguit de línies d'activitat, que us anirem explicant en breu, amb l'objectiu de crear grups de treball per dinamitzar l'entitat. Si voleu participar, no dubteu en contactar amb nosaltres a carrutxa@gmail.com

A la primera meitat de la dècada de 1980, Carrutxa va dedicar una part important del seu treball de recerca a la col·lecció de peces de terrissa popular que havien estat emprades habitualment als pobles del Baix Camp i el Priorat.

L’entitat havia nascut com un col·lectiu dedicat a la recerca i a la dinamització de les festes populars i la cultura popular. Si amb les recerques sobre el cançoner i els costums festius ens endinsàbem en l’àmbit del patrimoni immaterial, amb exposicions com La Terrissa a la Vida Quotidiana ens apropàvem a la cultura material.

Bona part del fons aplegat fou deixat en dipòsit al Museu de Reus. El 2020, any en què l'associació ha fet quaranta anys, ens vam proposar formalitzar la donació d'aquest fons al museu, alhora que revisar la informació sobre les peces i encetar una línia de treball sobre l'ús de la ceràmica artesana utilitària, en l'actualitat. El treball de documentació de les peces ha estat realitzat, amb el suport de l'Institut Municipal Reus Cultura, per Graciel·la Pereda, amb la col·laboració de Salvador Palomar i continuarà, condicionat de moment per la situació sanitària, durant el 2021, en el marc de difernts estudis que es realitzen des del'Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de la Generalitat de Catalunya.

El Parc Natural de la Serra de Montsant vol potenciar el model històric de pastura a la muntanya com a eina de gestió forestal i de prevenció d’incendis. En el passat, els ramats presents a la serra havien estat els d’ovelles i cabres de llet, portats per pastors locals i també aquells que, procedents d’altres indrets feien estada, a l’estiu, dalt de la muntanya: fins a mitjan segle XX, ramats de cabra blanca, raça autòctona del país, procedents de les terres de l’Ebre.

L’activitat ramadera tradicional a la serra ha quedat recollida en una exposició amb continguts elaborats per membres de la nostra associació i que s’obre el divendres 4 de desembre, a la seu del parc, a la Morera de Montsant. La mostra ens parla de la ramaderia i de com aquesta ha deixat petjada en el territori: en els camins i l’arquitectura, amb l’aprofitament de balmes i la construcció de corrals amb la tècnica de pedra seca, estructures per a l’aprofitament de l’aigua –útils també per a la fauna– o en els objectes d’ús quotidià elaborats per pastors que avui constitueixen una part dels nostre patrimoni etnològic material.

Però, més enllà del record, el coneixement de la feina dels pastors possibilita reflexions sobre l’aprofitament dels recursos naturals del passat –la relació entre la pagesia i ramaderia ha estat objecte de nombroses regulacions des de fa segles– al present. I també obre la porta a una aproximació a la muntanya que permet descobrir els seus usos.

L'exposició serò itinerant durant el 2021, acompanyada de diverses activitats de divulgació.

A més del correu electrònic,si voleu rebre informació sobre les activitats de Carrutxa ens trobareu a facebook, instagram i twitter.

https://www.facebook.com/Carrutxa/

https://twitter.com/carrutxa_reus

https://www.instagram.com/carrutxa.reus/

Us recordem també que us podeu afegir al canal de difusió de l'entitat a Telegram

https://t.me/carrutxa