La terrissa a la vida quotidiana

A la primera meitat de la dècada de 1980, Carrutxa va dedicar una part important del seu treball de recerca a la col·lecció de peces de terrissa popular que havien estat emprades habitualment als pobles del Baix Camp i el Priorat.

L’entitat havia nascut com un col·lectiu dedicat a la recerca i a la dinamització de les festes populars i la cultura popular. Si amb les recerques sobre el cançoner i els costums festius ens endinsàbem en l’àmbit del patrimoni immaterial, amb exposicions com La Terrissa a la Vida Quotidiana ens apropàvem a la cultura material.

Bona part del fons aplegat fou deixat en dipòsit al Museu de Reus. El 2020, any en què l'associació ha fet quaranta anys, ens vam proposar formalitzar la donació d'aquest fons al museu, alhora que revisar la informació sobre les peces i encetar una línia de treball sobre l'ús de la ceràmica artesana utilitària, en l'actualitat. El treball de documentació de les peces ha estat realitzat, amb el suport de l'Institut Municipal Reus Cultura, per Graciel·la Pereda, amb la col·laboració de Salvador Palomar i continuarà, condicionat de moment per la situació sanitària, durant el 2021, en el marc de difernts estudis que es realitzen des del'Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de la Generalitat de Catalunya.

Més informació

Carrutxa col·labora amb el Parc Natural de Montsant en la recuperació de l’activitat ramadera

El Parc Natural de la Serra de Montsant vol potenciar el model històric de pastura a la muntanya com a eina de gestió forestal i de prevenció d’incendis. En el passat, els ramats presents a la serra havien estat els d’ovelles i cabres de llet, portats per pastors locals i també aquells que, procedents d’altres indrets feien estada, a l’estiu, dalt de la muntanya: fins a mitjan segle XX, ramats de cabra blanca, raça autòctona del país, procedents de les terres de l’Ebre.

L’activitat ramadera tradicional a la serra ha quedat recollida en una exposició amb continguts elaborats per membres de la nostra associació i que s’obre el divendres 4 de desembre, a la seu del parc, a la Morera de Montsant. La mostra ens parla de la ramaderia i de com aquesta ha deixat petjada en el territori: en els camins i l’arquitectura, amb l’aprofitament de balmes i la construcció de corrals amb la tècnica de pedra seca, estructures per a l’aprofitament de l’aigua –útils també per a la fauna– o en els objectes d’ús quotidià elaborats per pastors que avui constitueixen una part dels nostre patrimoni etnològic material.

Però, més enllà del record, el coneixement de la feina dels pastors possibilita reflexions sobre l’aprofitament dels recursos naturals del passat –la relació entre la pagesia i ramaderia ha estat objecte de nombroses regulacions des de fa segles– al present. I també obre la porta a una aproximació a la muntanya que permet descobrir els seus usos.

L'exposició serò itinerant durant el 2021, acompanyada de diverses activitats de divulgació.

Més informació