Durant la postguerra, una època de penúries, l’escassetat d’aliments, la fam i l’estraperlo eren a l’ordre del dia. Llavors, el govern controlava la distribució de mercaderies i assignava a la població una quantitat concreta de productes bàsics: sucre, arròs, farina, oli, verdures…

Aquesta manca d’aliments va comportar l’obligació d’establir un règim de racionament centrat en aquests productes de primera necessitat. D’aquesta manera, però, el govern també exercia un control sobre la distribució del gènere, però també de la gent.

Les persones, doncs, i el seu enginy fou cabdal per convertir en menjar allò que no eren ni sobres i poder, així, sobreviure. De tot això ens en parlarà la Mariona Quadrada a la xerrada titulada Molta fam i l’enginy de les dones que tindrà lloc el proper dia 15 de novembre a les 19:30 h al local de l’entitat (Trav. del c/Nou de St. Josep, 10, baixos).

El passat dissabte 12 d’agost es va presentar l’obra d’Ezequiel Gort Juanpere, El comtat de Prades i la baronia d’Entença en els temps medievals, publicació de Dalmau editor. Un volum, segons explica l'autor, és resultat de dècades de recerca, que es va concretar en una trobada en aquesta petita població del Priorat i que ha comptat amb la col·laboració de la nostra entitat.

Amb pròleg de Valentí Gual Vilà, el llibre, un volum de 640 pàgines, ens apropa a la història de les poblacions del Camp, el Priorat, la Ribera d'Ebre, la Conca de Barberà o les Garrigues i, en definitiva, al conjunt del país, en la mesura que mostra les intenses relacions entre els diversos territoris catalans a l’època medieval.

En les properes setmanes, en col·laboració amb l'editorial Dalmau, d'ajuntaments i associacions locals, anirem preparant presentacions en diverses poblacions:

Prades (Baix Camp). Divendres 18 d'agost, a les 7 de la tarda, al Centre Cívic.
Falset (Priorat). Dissabte 19 d'agost, a les 12 del migdia (lloc per confirmar)
Ulldemolins (Priorat). Dimecres 23 d'agost, a les 7 de la tarda, al Centre Cívic
Farena (Alt Camp). Dissabtes 25 d'agost, a 2/4 de 6 de la tarda, a l'envelat de Festa Major.
Cornudella de Montsant (Priorat). Dissabte 2 de setembre, al casal Jaume I, a les 7 de la tarda
Cabassers (Priorat). Dissabte 9 de setembre, a les 7 de la tarda, sala del Cine
Marçà (Priorat). Diumenge 10 de setembre (a concretar)
Reus (Baix Camp). Dimecres 20 de setembre, a les 7 de la tarda, a l'Arxiu Municipal i Comarcal
L'Hospitalet de l'Infant (Baix Camp). Dilluns 6 de novembre, a la sala municipal

Enguany, com és habitual, la nostra entitat tornarà a col·laborar amb el Parc Natural de la Serra de Montsant en el cicle de xerrades d’estiu dedicat al patrimoni cultural dels pobles de Montsant.

Es tracta de diferents activitats que pretenen difondre els resultats de les recerques efectuades per Carrutxa, però que també volen apropar el patrimoni cultural de la comarca i de retruc retornar a la seva societat aquelles veus i experiències que han fet possible el coneixement i la memòria.

Aquest cop es proposen temes ben diversos com el patrimoni cultural del foc, que anirà des de la vessant més quotidiana fins a la més festiva; la cultural oral, d’una immensa varietat de formes; i, en el marc del centenari de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, es parlarà també de la tasca efectuada als pobles de la comarca amb un especial èmfasi a Cabacés i Margalef.

Aquí us deixem l'agenda! 

Des de fa més de 40 anys, la nostra entitat treballa sobre el patrimoni cultural del territori que ens és més proper, a partir de la recerca documental i la memòria de les persones. Des de l'associacionisme, amb rigor i amb voluntat de que el coneixement crític esdevingui un factor de cohesió, debat i dinamització social.  Les publicacions, sobre paper o en format digital, han estat una eina cabdal en la nostra tasca de difusió.

Per això, aquest mes de juny, serem presents a l'Epíleg, fira d'idees i llibres radicals i de proximitat, a Reus, amb les nostres publicacions i en col·laboració amb Rafael Dalmau ed. La fira tindrà lloc el proper 10 de juny, de 10 del matí a la 1 de la nit, al passeig Sunyer de Reus.

El dijous 4 de maig es presenta, al nostre local, el llibre Biblioteca llibertària, antologia de textos anarquistes de Cels Gomis i Mestre (Reus, 1841- Barcelona, 1915), escriptor i folklorista, força menys conegut que altres pioners de l'excursionisme i estudiosos de la cultura popular, pel fet de no encaixar amb un model de catalanisme, conservador i catòlic, que s'identifica amb la Reinaixença. La seva vinculació a un republicanisme federal intransigent el portà a l'exili, on va conèixer Bakunin i, al seu retorn a l'estat espanyol, va esdevenir un difusor de les idees de la Internacional.

La publicació d'aquesta antologia, a cura d'Emili Samper Prunera, permet apropar-se al vessant més explícitament llibertari de Cels Gomis, a partir de les seves poesies d'interès polític i social, dels seus opuscles i els articles publicats a la revista Acracia. 

El divendres 28 d'abril, a les 7 de la tarda, al Teatre Bartrina de Reus, tindrà lloc  l'acte de cloenda de l'Any de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya (OCPC). El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya clou la commemoració del centenari de l'OCPC amb un acte «Versar el cançoner» amb les intervencions de diversos músics experts en la transmissió oral i la cançó improvisada així com amb els versos del poeta Josep Pedrals.

L'entrada és lliure, però cal fer reserva per mitjà del web del Teatre Bartrina de Reus.

Aquest 23 d'abril, la novetat a la nostra parada serà l'últim llibre que ha publicat l'associació –desembre de 2022–, una obra d'Antoni de Bofarull, Costums que's perden y recorts que fugen. Reus de 1820 a 1840, en edició a cura de Raquel Ferret i Ferran Sugranyes.

Costums que’s perden y recorts que fugen és un recull dels profunds canvis que es produeixen en la societat reusenca a la primera meitat del segle XIX, en l’etapa en que es produeix l’extinció de moltes estructures socials de l’Antic Règim, en la transició cap a una societat industrial i capitalista. Un llibre que ens apropa a un passat viscut per l'autor, avui recreat, i sovint imaginat, que convé rellegir per copsar que allò que sovint anomenem tradició no és sinó la construcció social en constant evolució que una comunitat fa, en un moment concret de la història, a partir de costums viscuts, memòria col·lectiva i ideologia política.

Un text d'indubtable interès etnogràfic que, alhora, en mou a la reflexió sobre el present.

El dissabte 4 de març es presenta al Centre Cívic d'Ulldemolins, l'exposició itinerant «Cent anys de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya». La mostra es podrà visitar del 4 al 19 de març.

Amb aquest motiu, tindrà lloc una xerrada, el dissabte 4, a les 6 de la tarda, a la sala 1 d'Octubre del Centre Cívic, a càrrec de:

Jaume Aiats, musicòleg i comissari del centenari de l'Obra.
Salvador Palomar, etnòleg i membre de Carrutxa
Montserrat Solà, antropòloga i redactora de la revista Caramella

Com a cloenda hi haurà cançons populars amb la participació de l'Associaciació de dones «La Carena»

Horaris de l'exposició:
Dissabtes: d'11 a 1 del migdia
Diumenge: d'11 a 2 del migdia i de 6 a 8 de la tarda

Organitza: Revista Caramella

A la Catalunya de la dècada de 1960 es genera un moviment cultural que vol redreçar el país a partir de la llengua, els llibres i la música. En aquest context neix la llibreria Gaudí, el 1965, impulsada per un grup de socis de Barcelona i de Reus, amb l'objectiu de difondre les edicions, les revistes i els enregistraments de cançó en català.

Al capdavant de la llibreria, la societat hi posa a l'Isidre Fonts Masdeu, activista prou conegut a la comarca i a mig país, per la seva activitat, des de molt jove, en l'organització d'esdeveniments culturals i d'afirmació nacional, entre els que destaquen els Aplecs de la Selva del Camp.

La llibreria, en els primers anys també sala d'art, esdevindrà un establiment de referència quant a la cultura comarcal, de venda de llibres, discos, joguines o revistes, però també punt de trobada de vells i nous militants antifranquistes, sempre vigilada i objecte de registres, que va continuar impulsant iniciatives com la celebració de la festa de Sant Jordi al Mercadal.

Enguany, als seus 91 anys, l'Isidre Fonts ha cedit a l'Arxiu Municipal de Reus un conjunt de documents que fan referència a la creació de la llibreria, però també a la seva activitat personal com a activista a Reus, a la Selva del Camp i en altres poblacions.

Per aquest motiu, el proper dijous 23 de febrer, després de formalitzar la donació, tindrà lloc a les 7 de la tarda, a l'Arxiu de Reus, la conferència de Salvador Palomar, «Llibres, cultura i antifranquisme. Ca l'Isidre, 1965-1975».

Enguany, en el marc de les activitats complementàries generades entorn de l'exposició Després de la guerra. La vida quotidiana sota el franquisme, duta a terme pel Museu de Reus i en la qual l'entitat n'ha aportat els continguts, dins del cicle en què també hi participen Ans Educació i el Centre de Lectura, proposem aquest mes de febrer obrir les portes de l'exposició fotogràfica titulada La festa amagada. El Carnaval durant el franquisme.

A partir d'aquesta exhibició, que mostra retrats de disfresses, balls privats i àpats de Carnaval, entre d'altres, volem aproximar-nos a la celebració d'una festivitat que el franquisme va prohibir ben aviat. El motiu principal de les seves restriccions fou, doncs, que el Carnaval representava l'antítesi dels valors que volia imposar el nou règim. 

La celebració del Carnaval significava transgredir l'ordre establert, jugar amb els rols, ocultar la identitat sota una màscara o fer crítica i sàtira de temes ben diversos. Amb tot, doncs, un relaxament moral absolutament inacceptable pel nacionalcatolicisme. 

Tanmateix, aquest carnaval va sobreviure, però, com ho va fer? Descobrim, en aquesta mostra, la festa amagada. 

Dates de l'exposició

Del 9 de febrer al 10 de març

Horari de visita

De dilluns a divendres de 17 h a 20 h. 

Lloc 

Seu de Carrutxa. Trav. del c/ Nou de St. Josep, 10, baixos. 

Amb la victòria de les tropes franquistes a la guerra de 1936-39, el nou règim va encetar una etapa de «reconstrucció nacional», en un context d'escassetat de recursos, aïllament internacional, penúria econòmica i de subsistència per a la població, alhora que volia mantenir un absolut control de la població, reprimint i castigant als vençuts.

A partir de la seva recerca i experiència en l'àmbit de la història oral, Dolors Marín Silvestre ens proposa, el proper dia 30 de gener, una primera aproximació a la situació de les classes populars en l'àmbit urbà i el paper de les institucions franquistes que, pretesament, volien mostrar la justícia social respecte a la distribució dels productes de primera necessitat i els programes de beneficència per a les famílies. 

Dolors Marín Silvestre és doctora en Història, experta en moviments socials contemporanis, autora de nombroses publicacions sobre cultura llibertària, la resistència al franquisme, o el paper de les dones en els processos de transformació social al segles XIX i XX.

L'acte tindrà lloc al Museu Salvador Vilaseca de Reus, a les 19 h. Aquesta activitat, organitzada per Carrutxa, s'emmarca dins el cicle d'activitats complementàries a l'exposició «Després de la guerra. La vida quotidiana sota el franquisme». 

Aquest passat 16 de novembre es va obrir al Museu Salvador Vilaseca de Reus (Raval de Santa Anna, 59) l'exposició «Després de la guerra. La vida quotidiana sota el franquisme».
L'exposició, que es podrà visitar durant tot l'any 2023 –fins al 15 de gener de 2024–  ens apropa al període del règim franquista que abasta des de l'ocupació de la ciutat de Reus, el 15 de gener de 1939, fins a finals de la dècada de 1950.

Els continguts de l'exposició sorgeixen, en bona part, de la memòria personal, oral i escrita, i dels testimonis dels protagonistes del moment. Una experiència viscuda que es confronta amb els discursos de Franco, que contrasten amb els testimonis orals de persones de Reus i altres poblacions, obtinguts a partir d'entrevistes realitzades entre en els últims mesos o procedents del fons oral del Centre de Documentació del Patrimoni i la Memòria/ Carrutxa. I també de la memòria personal escrita, a partir del buidat d'autobiografies, publicades o inèdites.

Dins un cicle dedicat a les epidèmies que han afectat l'Hospitalet de l'Infant al llarg de la Història, que organitza el Centre d'Estudis d'aquesta població del Baix Camp, Salvador Palomar parlarà del cólera de 1885, un moment en què es confronten ciència i creences, religió i medicina, quan a mesures per al tractament de la malaltia.

En el marc dels actes de la Fira de Santa Úrsula 2022, Salvador Palomar parlarè de «Els diables vallencs, teatre
de carrer i joc pirotècnic», el dilluns 17 d'octubre a 2/4 de 8 del vespre, a la sala d'acters de l'Institut d'Estudis Vallenc.

El cicle de divulgació de la Unió Anelles de la Flama, entitat organitzadora de l'activitat, fa la seva primera parada a la Fira de Santa Úrsula per parlar d’uns dels seus protagonistes absoluts en els darrers anys: els diables vallencs.

El proper dissabte 12 de novembre, al matí,  Carrutxa organitza una jornada a l'entorn del patrimoni immaterial, presentant algunes de les línies de recerca en què hem anat treballant en els darrers mesos i que volem compartir amb tothom. Amb el títol de «Costums que es perden, costums que neixen» es proposen un seguit de reflexions sobre un patrimoni cultural que es construeix en cada moment.

L'activitat tindrà lloc a l'Arxiu de Reus (C/ St Antoni M. Claret, 3) i l'assistència és lliure.

A més del correu electrònic,si voleu rebre informació sobre les activitats de Carrutxa ens trobareu a facebook, instagram i twitter.

https://www.facebook.com/Carrutxa/

https://twitter.com/carrutxa_reus

https://www.instagram.com/carrutxa.reus/

Us recordem també que us podeu afegir al canal de difusió de l'entitat a Telegram

https://t.me/carrutxa