El Parc Natural de la Serra de Montsant vol potenciar el model històric de pastura a la muntanya com a eina de gestió forestal i de prevenció d’incendis. En el passat, els ramats presents a la serra havien estat els d’ovelles i cabres de llet, portats per pastors locals i també aquells que, procedents d’altres indrets feien estada, a l’estiu, dalt de la muntanya: fins a mitjan segle XX, ramats de cabra blanca, raça autòctona del país, procedents de les terres de l’Ebre.

L’activitat ramadera tradicional a la serra ha quedat recollida en una exposició amb continguts elaborats per membres de la nostra associació i que s’obre el divendres 4 de desembre, a la seu del parc, a la Morera de Montsant. La mostra ens parla de la ramaderia i de com aquesta ha deixat petjada en el territori: en els camins i l’arquitectura, amb l’aprofitament de balmes i la construcció de corrals amb la tècnica de pedra seca, estructures per a l’aprofitament de l’aigua –útils també per a la fauna– o en els objectes d’ús quotidià elaborats per pastors que avui constitueixen una part dels nostre patrimoni etnològic material.

Però, més enllà del record, el coneixement de la feina dels pastors possibilita reflexions sobre l’aprofitament dels recursos naturals del passat –la relació entre la pagesia i ramaderia ha estat objecte de nombroses regulacions des de fa segles– al present. I també obre la porta a una aproximació a la muntanya que permet descobrir els seus usos.

L'exposició serò itinerant durant el 2021, acompanyada de diverses activitats de divulgació.

El proper dissabte 14 de novembre tindrà lloc, en format virtual, la IX Trobada de Centres d'Estudi del Camp, el Priorat i la Conca. A partir de les 11 del matí, es presentarà, a càrrec de Josep Santesmases i Enric Pujol, el «Diccionari biogràfic dels diputats de la Mancomunitat de Catalunya. Diputats del Camp de Tarragona, la Conca i el Priorat» i tot seguit, diversos programes de recerca i publicacions dels centres d'estudis i de l'Institut Ramon Muntaner.

Des de Carrutxa, explcarem breument la recerca que hem començat aquest estiu, recuperant treballs de la dècada de 1980, a l'entorn de la terrissa popular d'ús quotidià.

Podeu trobar el programa a https://www.irmu.org/news/2797

Inscripcions a merce@irmu.org

El 1998 la nostra entitat va intentar, amb el suport de l'Institut Municipal d'Acció Cultural i de diverses entitats que s'hi van anar afegint, la declaració de la Tronada de la Festa Major de Sant Pere com a Bé Nacional d'Interès Cultural, com recollia El Punt de 29 de maig de 1998 a la seva portada.

La proposta no va reexir en aquell moment. El concepte de patrimoni immaterial es trobava, en el nostre marc legislatiu, a les beceroles i la Tronada és una manifestació festiva efímera que entra en el reconeixement d'un àmbit patrimonial que s'ha anat consolidant en els últims anys.

La reivindicació patrimonial de la Tronada, amb el suport popular, d'entitats i de l'Ajuntament, va tenir però un resultat positiu: la declaració al 2001, de Sant Pere com a Festa Tradicional d'Interès Nacional, un reconeixement que anys després, el 2010, a Festa Patrimonial. La declaració inclou, evidentment, la Tronada com un dels elements destacats de la festa a protegir.

En la valoració dels nostres 40 anys d'activitat i en un any en que la crisi sanitària ha impedit encendre la Tronada al Mercadal, volen recordar aquest moment. No cal insistir en la importància de la Tronada com a referent emblemàtic de la festa. Com a entitat, ens satisfà haver fet, aleshores, aquesta proposta que reivindicava el patrimoni immaterial.

«La feina que no es pot deixar» és una exposició itinerant sobre els pastors a la serra de Montsant que es podra veure a la seu del Parc, a la Morera de Montsant, a partir d'aquest desembre. La situació sanitària ha impossibilitat la seva inauguració tal com s'havia previst, però l'objectiu és que pugui itinerar durant l'any 2021 per diverses poblacions, acompanyada d'activitats de divulgació i amb participació local.

L'exposició ens mostra un ofici ancestral i ens apropa a una necessària gestió equilibrada dels recursos naturals: els pastors a la memòria, els ramats de proximitat i la transhumància, el llegat dels pastors en l'arquitectura i la cultura material o la necessitat de l'ofici en el present, són àmbits d'una mostra impulsada pel Parc Natural de la Serra de Montsant a partir de la recerca, basada en bona part en la memòria personal, la localització d'imatges i el treball de camp per part de membres de Carrutxa.

Fa uns mesos va sortir publicat El Priorat. Cançons i tonades de la tradició oral, un llibre disc editat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, de la col·lecció de la Fonoteca de Música Tradicional Catalana. La situació sanitària ha impossibilitat fer-ne, de moment, una presentació presencial.

No és el primer cop que la Fonoteca publica materials de camp sobre la comarca. Al juny de1992 es van presentar al local de Carrutxa, aleshores a la plaça del Mercadal, els dos primers volums de la col·lecció, dedicats a la música de tradició oral a Catalunya –en una visió general– i a les músiques de festa de Valls. En el primer hi figuren documents sonors aplegats en el curs de la recerca de l’associació.

La publicació d’aquest volum de cançons i tonades de la tradició oral ens fa recordar també la tasca de dues persones de la mateixa generació que avui ja no hi són: Josep Crivillé i Bargalló (1947-2012), destacat etnomusicòleg –cal esmentar, a banda de la creació de la Fonoteca, publicacions com els quatre volums de música tradicional catalana (Ed. Clivis)– i d’Antoni Anguela i Dotres (1947-2010), persona que, procedent del món sardanista, va saber copsar la riquesa i complexitat de la cultura popular, a partir de la seva tasca institucional, obrint el servei i impulsant iniciatives en diversos àmbits.

A més del correu electrònic,si voleu rebre informació sobre les activitats de Carrutxa ens trobareu a facebook, instagram i twitter.

https://www.facebook.com/Carrutxa/

https://twitter.com/carrutxa_reus

https://www.instagram.com/carrutxa.reus/

Us recordem també que us podeu afegir al canal de difusió de l'entitat a Telegram

https://t.me/carrutxa