Els vestits de ball de diables, des de tombants del 1800 al primer terç del segle XX, emprats a les festes del Baix Camp i el Priorat, constitueixen un patrimoni etnològic i artístic prou important. La tècnica decorativa d'aquesta indumentària consisteix en elements tèxtils cosits damunt la base del vestit —a diferència dels d’altre poblacions de Catalunya, que són pintats— i ofereix una riquesa de formes i colors força interessant.

Aquesta exposició fotogràfica presenta, en detall, algunes d'aquestes decoracions dels vestits conservats en l'actualitat al fons del Museu de Reus o per particulars, com el que forma part de la mostra.

La mostra restarà oberta fins a finals de maig, al nostre local, les tardes de dilluns a divendres.

El proper dimecres 2 d'abril presentem la recerca sobre la indumentària del ball de diables a Reus i altres poblacions del seu entorn.

Iniciat com un programa de l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya —que ara es troba en curs d'ampliació—, aquest treball ens apropa a la diversitat de la indumentària d'una manifestació festiva que presenta característiques singulars pel fet que, a diferència dels altres balls de diables catalans, tots els vestits són diferents i han estat elaborats amb decoracions fetes amb elements tèxtils, afegits sobre una base de tela de sac o lona, de cotó o lli, en una pràctica continuada durant més de dos segles i que és plenament vigent en l'actualitat, que, a més a més, es vincula al fet de participar individualment en cada sortida del ball de diables.

El treball inventaria diferents models de vestits dels segles XIX al XXI de propietat particular, i incorpora també l'estudi de la col·lecció excepcional conservada al Museu de Reus.

Dimecres 2 d'abril, a les 7 de la tarda
Centre Cultural «El Castell» (Plaça del Castell, 3A), Reus
Presentació de la recerca
«La indumentària del ball de diables. Un patrimoni material i immaterial viu»

A la primera meitat del segle XVII, la documentació municipal comença a recollir sistemàticament la presència, a les festes majors i a les solemnitats, d'elements festius que han arribat fins al present: els gegants, l'àliga, la mulassa o algunes danses en són exemples. I també l'ús de la pólvora com a recurs festiu.

Prenent la data de 1625 com a referent, per ser l'any en què va arribar a Reus la relíquia del patró de la vila, sant Pere, ens proposem dedicar aquest any a parlar de l'evolució de les manifestacions festives de la ciutat durant aquests quatre segles, destacant-ne alguns exemples que permeten constatar la relació estreta entre la festa i la comunitat que la celebra, amb tots els seus components econòmics, socials i ideològics.

Us convidem a seguir i a participar en  les activitats que anirem anunciant a partir d'aquest mes de febrer.

El proper dissabte 11 de gener tindrà lloc, a Ulldemolins, una activitat sobre el pandero quadrat que organitzem, en col·laboració amb l'Ajuntament i els Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat.

A les 5 de la tarda. Taller de tocs i tonades amb Laia Pedrol. Prèvia inscripció al correu carrutxa@gmail.com
A les 7,  xerrada «Els rituals del pandero» a càrrec d'Albert Margalef i Salvador Palomar.
A les 8. Actuació amb TRÄ: Laia Pedrol (veu i el pandero) i Marc Serrats “Xerramequ” (veu i guitarra).

Lloc: Centre Cívic 1 d'Octubre (C. Saltadora)

Ulldemolins és una població prioratina que havia comptat amb una llarga presència de la pràctica de cançons de pandero, a càrrec de les majorales de la confraria del Roser, una part de les quals va poder ser recollida de la memòria oral. També es va reproduir el pandero del segle XVIII que es conserva al Museu Diocesà de Tarragona, que ha tornat a sonar en alguns esdeveniments, amb la Laia Pedrol. D'altra banda, Albert Margalef i Salvador Palomar ens aproparan a l'estat de la qüestió de la recerca històrica sobre aquest instrument en l'àmbit del Camp i el Priorat.

Si voleu participar, podeu omplir aquest formulari.

A més del correu electrònic,si voleu rebre informació sobre les activitats de Carrutxa ens trobareu a facebook, instagram i twitter.

https://www.facebook.com/Carrutxa/

https://twitter.com/carrutxa_reus

https://www.instagram.com/carrutxa.reus/