El moment que tant esperàvem està a punt d'arribar i ho volem compartir amb tots vosaltres! Carrutxa celebra el seu 40è aniversari i no podríem estar més agraïts d'arribar fins aquí!

Quatre dècades treballant per posar en valor el patrimoni etnològic i la cultura popular. Quatre dècades fent recerca i recollint la història i la memòria. 

Per celebrar-ho, volem que ens envieu un vídeo explicant què han estat per a vosaltres aquests 40 anys i el compartirem a les nostres xarxes! 

A Carrutxa seguim endavant gràcies a l'esforç de totes les persones que heu estat al nostre costat durant tot aquest temps. I us en donem les gràcies!

Podeu enviar els vostres vídeos a: carrutxa@gmail.com 

Gràcies per fer-ho possible! 

Ja hem obert de nou les portes del nostre Centre de Documentació per atendre les vostres consultes de manera presencial. Per a fer-ho, però, heu de demanar cita prèvia a carrutxa@gmail.com 

Hem condicionat el nostre local perquè aquestes consultes siguin possibles, en un espai separat del nostre equip de treball, mantenint la distància de seguretat per la salut de tothom i fent un ús responsable del material.

El nostre horari d'atenció al públic és de dilluns a divendres, de les 17 h a les 20 h. Us recordem, però, que podeu seguir enviant-nos les vostres consultes a través del correu electrònic.

Avui que es celebra la festa de Sant Isidre volem recordar una publicació que, com altres, palesa la voluntat de col·laboració de la nostra associació, amb altres entitats o institucions, per fer possible la difusió del coneixement.

El treball d'Ezequiel Gort i Montserrat Flores, L'antiga confraria dels pagesos de Reus, publicat per la Germandat de snt Isidre i santa Llúcia, amb la col·laboració de Carrutxa i de l'IMAC –actualment Institut Municipal Reus Cultura– ens apropa a la confraria d'ofici més antiga de la ciutat -esmentada per primer cop, el 1327, sota el patronatge de santa Llúcia- que ha perviscut, com a associació, fins al present. I ens explica la ràpida implantació del culte a sant Isidre, de procedència castellana, que només dos anys després de la seva canonització, ja era celebrat festivament a Reus el 1624.

És prou evident que, entre molts altres àmbits, la present pandèmia ha afectat a les festes. La festa és una manifestació necessàriament col·lectiva, que té una comunitat –familiar, de barri, de poble, de país...– de referència. Les mesures d’aïllament o de distanciament social contradiuen la festa com a temps d’encontre i d’experiència col·lectiva.

Més enllà de les estricte mesures sanitàries, la «nova normalitat» que sembla imposar-se contradiu directament l’esperit i la funció de les festes populars. Cal trobar noves fórmules, això sí, però no per conformar-nos, intentant bastir festa amb els límits que establirà en cada moment la situació sanitària. Però amb consciència de que fer festa és crear comunitat. Caldrà fer noves propostes comptant amb  que, si el repte de moltes celebracions és encara arribar al conjunt de la població, en l’àmbit digital les fractures són encara més grans.

Algunes reflexions des de la nostra activitat associativa.

Un dels principals àmbits de treball de Carrutxa ha estat el coneixement i la divulgació de la història de la ciutat on es va crear l'associació: ho hem fet en aspectes diversos, de les formes de vida quotidianes als esdeveniments assenyalats, ens hem ocupat d'edificis, carrers o de l'urbanisme, ens hem apropat a moments excepcionals com les epidèmies o les guerres, o les activitats productives, i hem estudiat les creences, les idees i les formes d'associacionisme. També, les festes, és clar.

Resultat d'aquest treball han estat moltes activitats, conferències, exposicions o publicacions. Us convidem a descobrir aspectes de Reus a partir dels llibres i fulls de divulgació que hem editat.

«Tota tradició, encara que se’ns mostri com a immemorial als ulls del present, té uns orígens, s’inventa o es genera en un moment històric, evoluciona, es transforma, desapareix o reneix, es recrea o es reinventa. La tradició —o la festa—, com a expressió cultural col·lectiva d’una comunitat, és dinàmica. La festa del 23 d’abril, dedicada al sant cavaller, n’és un paradigma.»

La diada del 23 d'abril, tal com la celebrem a l'actualitat, reuneix diferents components que s'hi han afegit amb el temps. El cas de Reus és un bon exemple de com es configuració aquesta celebració del llibre i la rosa. Aquest opuscle, editat el 2018 i que avui us oferim en format digital, recull la trajectòria de la festa a la ciutat.

Els dracs han estat i són bèsties de foc. Des d’antic, l’ús d’artificis pirotècnics ha possibilitat la representació de la seva capacitat, com a éssers mítics, de treure foc per la boca. Els exemples en la imatgeria festiva catalana són prou coneguts. Ak segle XIX la figura del drac era ben coneguda i que la construcció d’una peça que el representava podia suposar un divertiment per al poble que el contemplava al pas de les professons de Corpus o a les festes de barri, i és en aquest context que cal situar la construcció del drac dels franciscans reusencs.

Una figura festiva que va servir, però, per a provocar els adversaris polítics, cremant a les portes de les cases dels liberals. No en sabem moltes coses, però l'impacte que va produir en la població reusenca quedà reflectit en els testimonis de diferents historiadors locals, més o menys propers al moment històric dels fets. A més a més, la recerca sobre aquest període de la història ens aporta dades sobre el context en què fou feta la peça, el seu paper en la festa i en els enfrontaments ideològics que sotragaven la societat reusenca d’aleshores.

Aquest llibre és la nostra novetat editorial d'enguany.

Els aplecs de Paretdelgada 1959-1964. Reistència cultural en el redreçament del país ens apropa a una manifestació col·lectiva de cultura popular: l'aplec a l'ermita de la Selva del Camp, amb ballades de sardanes, castells, concursos literaris, concerts de cantautors... que esdevingué un referent en la resistència cultural al franquisme, des del Baix Camp al país sencer.

Un necessari exercici de memòria històrica que us convidem a llegir i que trobareu a totes les llibreries un cop passi l'actual crisi sanitària i puguin obrir al públic.

A més del correu electrònic,si voleu rebre informació sobre les activitats de Carrutxa ens trobareu a facebook, instagram i twitter.

https://www.facebook.com/Carrutxa/

https://twitter.com/carrutxa_reus

https://www.instagram.com/carrutxa.reus/

Us recordem també que us podeu afegir al canal de difusió de l'entitat a Telegram

https://t.me/carrutxa