La festa acull i genera components d’identitat col·lectiva per a la comunitat que la celebra. Alguns arrelen en pràctiques seculars conservades i evolucionades amb el pas del temps, altres es perden pels canvis de mentalitat  –o es prohibeixen per criteris polítics– i retornen, anys després, recreats d’acord a la societat del moment. I n’hi ha d’inventats, perquè tradició i creació, van sempre de la mà en la pràctica de la festa popular.

La imatgeria festiva n’és un bon exemple. I, pel que fa a la ciutat de Reus, la recuperació de l’Àliga per al seguici popular, ara fa 25 anys, n'és un exemple.

La mostra «Sorí l'Àliga i dansà» consta d'una quinzena d'imatges en paper i una projecció contínua de fotografies que reflecteixen la presència de l'Àliga en diferents celebracions. Alhora, un seguit de textos breus proposen algunes reflexions sobre la funció d’aquesta figura i la seva trajectòria a les nostres festes

Un dels projectes que tenim entre les mans en aquests moments és el de l’aprofitament i els usos de l’aigua al Priorat, en el marc de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. En aquest projecte volem incidir en la importància que aquest recurs natural ha tingut per les persones que han habitat i habiten en la comarca, en que aquest ha estat i és un bé escàs i, per tant preuat al ser una comarca de secà.

Aquest projecte es desenvoluparà a través de la revisió de la documentació recollida en els quaranta anys d’història del Carrutxa, a través de noves recerques tde camp i d’una revisió de la bibliografia publicada, de cara a preparar una possible exposició i revisar i ampliar les fitxes de l'Inventari del Patrimon i Etnològic de Catalunya.

També ens aproparem al patrimoni immaterial relacionat amb l'aigua: les creences i la religiositat popular, els topònims, literatura popular...

El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, l'Institut Ramon Muntaner i l'Ajuntament de Falset organitzem el 2n Congrés sobre la Jota als territoris de parla catalana que es celebrarà els dies 21, 22 i 23 de maig a Falset, la capital del Priorat. 

La jota és una manifestació musical rica, amb diversos significats culturals que varien d'acord amb el context històric i geogràfic. Dansa, música i paraula interactuen en una gran diversitat de formes en relació a les conductes i significats que li atorga cada comunitat. Documentada històricament des del segle XVIII, s'ha mantingut viva en la varietat de manifestacions però sobretot dins de l'imaginari col·lectiu. 

Durant tres dies es celebrarà a Falset el segon congrés sobre la Jota als territoris de parla catalana, que reunirà experts i aficionats a aquesta temàtica de tots els territoris. Les comunicacions de caràcter acadèmic/científic s'alternaran amb activitats de caire més lúdic.

A les jornades hi participarà l'Albert Margalef, membre de l'associació, amb una comunicació sobre les jotes foguejades: «Anar a ballar i sortir cremada. La jota foguejada al Priorat i a l'Ebre.»

La celebració de la diada del llibre, el 23 d’abril, és un bon motiu per repassar les publicacions dels darrers mesos, si més no, des de l’últim 23 d’abril. En aquest cas, dels llibres que ens impliquen com a associació. Encara més, després d’un any com el 2020, excepcional per la situació derivada d'una pandèmia que encara continua.

La publicació, al juny de 2020, de Resistir les epidèmies al Camp i al Priorat (segles XIV-XVI), de Montserrat Flores Juanpere sorgeix de la necessitat de donar resposta a una necessitat de coneixement, sovint formulada en consultes al nostre centre de documentació, sobre les epidèmies en el passat. També cal recordar que, just abans de començar el confinament, es va presentar el llibre de Joaquim M. Masdeu Guitert, Els aplecs de Paretdelgada 1959-1964. Resistència cívica i cultural en el redreçament del país. 

D’altra banda, cal comptar amb els llibres que no ha editat l’associació però que reflecteixen el nostre treball de recerca. En seria exemple la participació de Salvador Palomar al primer congrés de la Jota, recollida a Elena Espuny Arasa (coor.) La jota als territoris de parla catalana  o, de la mateixa editorial, Les simbologies i els rituals al voltant del foc,

Una de les línies de treball  de l’entitat que ha rebut una nova embranzida en les últimes setmanes ha estat la de memòria històrica. En aquest sentit, hem d’esmentar la publicació de l’opuscle Senyals de guerra a Montsant, en col·laboració amb el Parc Natural, que cal situar en l’objectiu d’explicar la guerra des de l’òptica de les vivències de la població no combatent, en una excepcional quotidianitat, una idea ben present en el treball que hem fet sobre els bombardeigs que va patir la ciutat de Reus entre 1937 i 1939.

En les últimes setmanes hem aplegat documents i testimonis sobre persones que van exercir responsabilitats en el consell municipal reusenc durant la Guerra Civil, hem continuat treballant sobre la cultura en tempos de guerra i hem començat a treballar el període immediat a la fi dels combats, amb la repressió i l’exili de moltes persones vinculades a la causa republicana, però també des de la perspectiva d’una vida diària marcada per la penúria de bona part de la població, el retrocés tecnològic o el control ideològic, en un intent de dibuixar una etnografia de la vida quotidiana, al Camp o el Priorat, a la dècada de 1940.

Us convidem a participar en el grup de treball sobre memòria històrica, en la recerca o aportant propostes, adreçant-vos per correu electrònic a l’associació. En aquest moment, bona part de la nostra feina es coordina de forma telemàtica.

Jornada d'estudi sobre els pobles abandonats

Des de l'Institut Ramon Muntaner s'ha impulsat un projecte sobre els pobles abandonats, una herència universal per al coneixement i desenvolupament del territori. 

El projecte se centra en tots aquells pobles que han patit un procés d'abandonament del seu territori i que s'ha traduït en diferents situacions com ara el despoblament, el semidespoblament, l'abandonament definitiu o la reocupació, entre d'altres. 

Des de Carrutxa, ens hi hem sumat aportant un estudi centrar en els pobles abandonats del Baix Camp i el Priorat donant com a resultat una jornada virtual titulada Els pobles abandonats. Els paisatges oblidats del Baix Camp i el Priorat, que es durà a terme els dies 27 de març i 10 d'abril a través del canal de YouTube de l'entitat. 

Aquelles persones interessades a visualitzar les diferents aportacions, ho podran fer a través del canal de Youtube de l'entitat els dos dies esmentats a partir de les 11.30 h: 

https://www.youtube.com/channel/UCX8yEG6jw9v7ggPAqRK5BJg

I, en acabar, es podran connectar en una reunió a través de Zoom per tal d'expressar precs i preguntes als conferenciants. L'enllaç d'aquesta reunió es podrà trobar properament a tots els canals de comunicació de l'entitat: Facebook, Twitter i Instagram. 

Aquí en deixem el programa: 

27 de març 

11.30 h - Presentació de la jornada d'estudi a càrrec de Raquel Ferret. 

12 h - Una aproximació a l'inventari de pobles abandonats del Baix Camp i el Priorat a càrrec de Judit Gamundi. 

12.30 h Viure a la Mussara: com era possible i quan va deixar de ser-ho a càrrec de Montserrat Flores i Laura Poblet. 

13 h - Sessió de precs i preguntes. 

10 d'abril

11.30 h - Presentació de la jornada d'estudi a càrrec de Raquel Ferret. 

12 h Albarca: el poble reinventat a càrrec de Salvador Palomar. 

12.30 h Despoblament i nova ruralitat al Priorat: una aproximació des de l'antropologia a càrrec de Montserrat Solà. 

13 h - Sessió de precs i preguntes. 

El Parc Natural de la Serra de Montsant vol potenciar el model històric de pastura a la muntanya com a eina de gestió forestal i de prevenció d’incendis. En el passat, els ramats presents a la serra havien estat els d’ovelles i cabres de llet, portats per pastors locals i també aquells que, procedents d’altres indrets feien estada, a l’estiu, dalt de la muntanya: fins a mitjan segle XX, ramats de cabra blanca, raça autòctona del país, procedents de les terres de l’Ebre.

L’activitat ramadera tradicional a la serra ha quedat recollida en una exposició amb continguts elaborats per membres de la nostra associació i que s’obre el divendres 4 de desembre, a la seu del parc, a la Morera de Montsant. La mostra ens parla de la ramaderia i de com aquesta ha deixat petjada en el territori: en els camins i l’arquitectura, amb l’aprofitament de balmes i la construcció de corrals amb la tècnica de pedra seca, estructures per a l’aprofitament de l’aigua –útils també per a la fauna– o en els objectes d’ús quotidià elaborats per pastors que avui constitueixen una part dels nostre patrimoni etnològic material.

Però, més enllà del record, el coneixement de la feina dels pastors possibilita reflexions sobre l’aprofitament dels recursos naturals del passat –la relació entre la pagesia i ramaderia ha estat objecte de nombroses regulacions des de fa segles– al present. I també obre la porta a una aproximació a la muntanya que permet descobrir els seus usos.

L'exposició serò itinerant durant el 2021, acompanyada de diverses activitats de divulgació.

A més del correu electrònic,si voleu rebre informació sobre les activitats de Carrutxa ens trobareu a facebook, instagram i twitter.

https://www.facebook.com/Carrutxa/

https://twitter.com/carrutxa_reus

https://www.instagram.com/carrutxa.reus/

Us recordem també que us podeu afegir al canal de difusió de l'entitat a Telegram

https://t.me/carrutxa